Aquest treball m'ha agradat molt i m'ha semblat molt interessant.
Partim de la base que ser Trans dins de la societat en la qual vivim no està acceptat, penso que hi ha una falsa tolerància. Ens volen fer creure que està acceptat però no és així. Aquestes persones encara pateixen molt i s'han de sotmetre a moltes coses pel simple fet de ser com ells se senten.
Al llarg de la meva vida he hagut d'escoltar molts comentaris de rebuig cap a aquestes persones. He hagut de sentir com deien que no era normal pagar-li l'operació i moltes coses més.
L'altre dia estava mirant l'Instagram i em va sortir un vídeo d'uns joves de la meva edat parlant de la temàtica. Em vaig quedar molt sorpresa amb el que van dir. Deien coses com que no són persones normals i que ells se sentien malament perquè els hi obligaven a dirigir-se a ells de manera no biològica, és dir, a una persona que se sent dóna però biològicament home, veient una bogeria haver-les de dir dona. Mentre veia el vídeo sentia vergonya per la meva generació, pensava: com pot haver-hi gent de la meva edat amb aquests pensaments? Però sobretot vaig sentir molta ràbia i impotència. Primer de tot perquè no tenen cap tipus de vergonya en dir-ho públicament, la qual cosa fa veure que la societat tolera aquests comportaments, i per una altra banda, que s'acceptin aquest tipus de contingut en xarxes socials que pot veure fins i tot un menor d'edat.
Per tan dins de les presons passa exactament el mateix. Com ens han explicat les nostres companyes hi ha molts assetjaments dins de les presons cap a aquestes persones, tant per part dels seus companys com pels funcionaris. A més a més que encara que se'ls hi reconeix el dret de rebre assistència medica pels seus tractaments, hi ha constància de què tenen problemes per seguir-los.
Una part que veig molt bé, és el fet que els funcionaris no informin a ningú sobre si una persona és Trans o no. Crec que s'hi ha de mantindre la privacitat a tothom, igual que, cada vegada que entra una persona no s'informa a tothom si està casat o si té fills per exemple.
Una altra dada que em va cridar l'atenció és que hi ha 18 països a Europa en els quals perquè se'ls reconegui com el que se senten s'han d'operar i que en altres s'ha de rebre un diagnòstic mental. Realment han de canviar moltes coses.
Espanya i tot el món ha de protegir a aquestes persones, però no ho fan.
Gràcies a moltes altres persones s'ha pogut viralitzar a través de les xarxes socials i a més a més ha fet que moltes persones entenguin una mica més aquest col·lectiu. El que m'agrada de les xarxes socials és que per exemple en aquest cas, es dóna veu a persones que abans no la tenien i per tant aquí hi ha alguna transformació social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario