#METOO

 

#Metoo ("jo també") és el nom que va rebre l'etiqueta del moviment social que té com a objectiu denunciar els abusos, assetjament o agressió sexual que han viscut en primera persona les dones així com per a fer costat a les que els han viscut, a través de les xarxes socials, com per exemple Twitter e Facebook.

Es va fer viral l'octubre de 2017 després d'acusar a Harvey Weinstein, productor de cinema i director executiu estatunidenc, d'una sèrie d'abusos sexuals.

L'etiqueta ha estat utilitzada per més de 500.000 persones, moltes d'elles celebritats. Avui dia continua funcionant i deixant constància de la magnitud de la problemàtica.

El terme "me too" ha estat utilitzat durant molt de temps per l'activista social Tarana Burke, i es va fer popular per l'actriu Alyssa Milà.

La creadora va ser Tarana Burke, una activista social i organitzadora de la comunitat. L'any 1996 va escoltar el testimoniatge d'una nena de tretze anys que havia estat abusada per part d'un familiar. Tarana no va poder fer-li front i no va saber com respondre davant la situació.

Va començar a usar la frase "me too" en 2006, en la xarxa social Myspace amb la finalitat de promoure l'apoderament a través de l'empatia" entre les dones racialitzades que han estat abusades sexualment. La seva missió abasta a les persones que s'identifiquen com a dones i a les quals consideren no tenir un gènere determinat.

Després de la visibilització de la gran quantitat d'acusacions que van sorgir entorn de Harvey Weinstein, el 15 d'octubre de 2017, l'actriu AlyssaMilà va tuitar en resposta a l'escàndol encoratjant a difondre l'etiqueta #metoo per a donar visibilitat a la greu extensió de la problemàtica de l'assetjament i l'agressió sexual.

 

Volia destacar aquest hashtag, ja que, va ser molt viral i va ajudar al fet que moltes dones denunciessin el que estava passant.

Gràcies a les xarxes socials, han pogut passar coses com per exemple aquestes. A més a donat pas a moltes manifestacions en contra de les persones que abusen d'altres.

S'ha vist que les supervivents han aconseguit afrontar d'alguna manera aquests abusos, gràcies a aquesta acció.

PEL·LICULA ''SWEET SIXTEEN’’

Durant la pel·lícula, he pogut observar, com el protagonista, és a dir, el Liam es troba en un barri marginal, el qual la gent d'aquest barri, es troba en un baix nivell social, que es mou molta droga i per tant es molt fàcil accedir a la compra i venda de droga.

La mare, està a la presó i la seva parella, es dedica a vendre droga. Al principi de la pel·lícula la parella de la mare i el seu avi, li donen una pallissa, perquè el Liam no li vol passar droga a la seva mare, durant està a la presó.

El Liam té actituds no apropiades per la seva edat (quinze anys) com per exemple, no anar al escola, cosa que fa que tingui un nivell cultural baix, començar a vendre droga, ficar-se en problemes, intentar matar a gent.

Es fica a vendre droga, ja que vol donar-li una vida millor a la seva mare, i per tant, com tenen un nivell baix social, també es veu reflectit en l'àmbit econòmic.

Dins d'una família problemàtica, hi ha l'existència de comportaments problemàtics o alteracions psicosocials en algun dels membres de la família, que aquí es pot veure en la mateixa mare, el fill (Liam), la parella de la mare i el seu avi.

També la incapacitat parental, que com ja he explicat, la mare té molta incapacitat per fer-se càrrec del Liam, que això provoca petits problemes d'adaptació, ja que sovint no se senten estimats per la seva família i en moltes ocasions se'ls utilitza, com per exemple quan l'hi ha de passar droga a la mare a la presó o se'ls rebutja com podem veure en tota la pel·lícula.

Hi ha també maltractaments físics i psicològics.

Tampoc tenen metes o objectius, dins la família, només el Liam de comprar-li una casa a la seva mare però fent-ho de manera marginal.

Em sembla una pel·lícula molt interessant, ja que ens ensenya a la perfecció les famílies disfuncionals o multiproblemàtiques.

En la pel·lícula podem veure coses, que existeixen a la vida real, a nens, que no tirant cap endavant imitant inconscientment les actituds que no s'haurien de seguir i també podem veure com pots tirant endavant sense seguir aquestes actituds.

És una pel·lícula, que fa veure el punt de vista marginal, és a dir, per exemple, en comptes de treball per treure diners, van a la cosa fàcil com per exemple vendre droga, però també els exposa a uns perills constants, i que en moments pot arribar a córrer perill la seva vida.

 

LA IMPORTÀNCIA DEL FEMINISME

 

 

El feminisme és la igualtat entre homes i dones.

M'agrada compartir les imatges que vaig realitzar a l'exposició ''Feminista havies de ser''.

Em va enriquir molt i vaig poder aprendre, les diferencies que hem tingut al llarg de tota la història, el que encara ens queda i a més a més testimonis reals de dones que han sofert a causa del masclisme.

INFÀNCIA DIFICIL, ADULTESA DIFICIL (LADYBIRD-LADYBIRD)

  

                 

Maggie, és una dona amb 4 fills de pares diferents.

És una família monoparental, ja que, ella és l'única que es fa càrrec d'ells, sense ajuda dels pares corresponents.

També, és una família disfuncional, ja que, no tenen recursos necessaris per adaptar-se a la societat actual, caracteritzada per la competitivitat i el consumisme, a més a més, es veu una incapacitat parental tant en les necessitats bàsiques (higiene, àpats…) com afectives.
Aquest tipus de família, l'ha format d'aquesta manera, ja que no té una bona base, Maggie, va ser maltractada de petita, i ningú la va ajudar la qual cosa que fa que psicològicament no estigui estable.

Hi ha problemàtica a la família.

Primerament, són una família que no tenen diners, la qual cosa complica molt les coses, no enen una casa estable i a més viuen en exclusió social.

La Maggie pateix tant maltractament físic, en el cas de quan era petita per part dels pares, i de gran per part de la seva exparella. També pateix maltractament psicològic per part de la exparella, amb la qual convivia.

Al principi de la pel·lícula, els serveis socials, fan una proposta molt bona a la Maggie, que és una llar per a dones maltractades. Però final s'escapa i intenta emportar-se als nens, això és un dels aspectes positius, però crec que en la majoria dels casos, els mètodes d'intervenció no van ser els adequats. Hem treballat a altres assignatures el que són les llars tutelades, com per exemple Identitat. Són llars que faciliten la integració social de les dones en situació de dificultat social, d'aquesta manera poden viure més independentment i en companyia dels seus fills. Poden accedir tant dones víctimes de violència de gènere com dones en dificultat social que compleixin els requisits.

Segurament hauria sigut millor intervenir participant en la família, ja que, la reacció de la protagonista davant de les accions dels serveis socials no fa més que empitjorar la situació.

Una bona atenció a la salut i una planificació familiar de la mare, ajudant-la a mantenir hàbits més saludables per ella i els infants. D'igual manera, Maggie hauria necessitat una feina estable i una millora en la seva conducta. Ajudar-la a treballar l'assertivitat i reduir l'agressivitat haurien estat molt adients per prevenir noves situacions de risc.

Crec que una intervenció en els aspectes clau podria haver evitat les situacions sorgides i hagués estat possible lluitar des d'un inici per recobrar la custòdia del fill gran.
L'ajuda terapèutica hauria estat fonamental per treballar amb la Maggie els traumes del passat i poder així dur una vida més estable, oferint major seguretat als seus fills.

En la realitat no es va incidir mai en el subjecte (Maggie) per tal que s'aprenguessin mètodes davant les situacions de risc.

Se li retira la custòdia del nadó sense fer cap anàlisi de la situació de la Maggie ni del pare de la nena i sense proposar cap altre mesura per la situació on sigui ella mateixa qui pugui, amb suport dels serveis socials necessaris fer-se càrrec de la seva filla, ella mateixa i no els serveis socials.

NOTICIES EDUCACIÓ SOCIAL

 

 

He fet una petita recerca sobre notícies de fa uns anys on estigui present l'Educació Social. M'ha preocupat veure com ja es lluitava contra les condicions sobre diferents col·lectius i encara avui en dia seguim lluitant pel mateix.

A més també hi ha diferents models com ara bé el nòrdic, que lluita amb més eficàcia contra els/les menors abusades i per tant es va voler implantar a Barcelona.

També hi han dades, i estadístiques sobre els menors abusats.