En la lectura de Bauman ''Los retos de la educación en la modernidad líquida'' veiem que es basa en diverses idees, però jo em volia centrar en una, que a més a més es va comentar molt a classe.
Aquesta idea és que l'educació s'estableix com un procés o un producte i ho volia enllaçar amb l'Educació Social.
Ens ensenyem al llarg de la nostra vida, que els nostres aprenentatges es basen en notes numèriques, que defineixen el que hem après o no, basats en la teoria. Per exemple al Grau d'Educació Social, passa el mateix. La pregunta que sempre m'he fet és: Com pot ser que una carrera basada en les necessitats de la població no surti al carrer a veure la realitat?
Ens basem en teories, i no amb la pràctica i és per aquesta raó, en moltes carreres s'aprèn realment després d'haver-la acabat.
L'educació no té límit, i per aquesta raó va més enllà de les escoles. Ens han d'ensenyar a com transformar una cosa que veiem en un aprenentatge i això no ho fan. A més a més falten moltes coses per aprendre, com per exemple l'educació emocial o el respecte cap a tothom que no ens ensenyen a les escoles. Hi ha una falta tolerància per tot.
A més a més, a causa de tot això volem les coses ràpides. Per exemple, durant tota la vida com estudiant, l'únic que vols és acabar, sense donar-nos compte de què el temps passa i l'hem de gaudir, però amb els sistemes educatius que ens implementen és molt difícil.
Per una altra banda trobem la falta de compromís. Avui en dia és molt difícil que un jove es comprometi a un treball. Hi ha moltes faltes d'oportunitats, que el que provoquen és que hi hagi un canvi de treball en accés, ja que, saps que no seran els treballs de la teva vida perquè no t'agraden.
Si ens fixem els joves canvien de treball cada estiu, o cada poc temps, perquè no es comprometen i a més a més no els hi agrada.
Un dels reptes que vaig posar és trencar la barrera dels límits establers de l'educació. S'ha de trencar el que ens diu la societat, i valorar el temps i l'aprenentatge, per tant, també el fet de valorar el temps per la seva qualitat i no per la seva quantitat.
Hi ha una frase que em va cridar l'atencio:
"Si uno acepta esperar (...) serà despojado de las oportunidades de alegria y placer que tienen la costumbre de presentarse una sola vez y desaparecer para siempre".
Realment és la realitat en la qual vivim, si no fem les coses ràpides, no tindrem les mateixes oportunitats que els altres. Per això avui en dia competim en tot i volem les coses ja i abans que ningú.
QUINS APRENENTATGES HE FET I PER QUE?
L'aprenentatge que he fet es que realment s'ha de canviar el sistema educatiu. Com veiem l'educació s'ha convertit en un producte i això ha de canviar.
Un altre punt a destacar es que la societat ha de canviar i donar més oportunitats al joves, per que aquests tinguin més ganes i per tant més compromís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario