Fem una activitat sobre que es l’Educació Social per nosaltres:
En el meu cas vaig posar que per mi era apoderament, ja que, és una oportunitat perquè els usuaris s'apoderin, agafin confiança en ells mateixos i creixin com a persones. També he posat acompanyament, ja que, aquest és un procés on s'acompanyen a les persones, i es fa el procés amb elles, de fet crec que la paraula és idònia i que per exemple seria incorrecte la paraula ajudar, ja que crec que els usuaris al cap i a la fi s'ajuden ells sols, el que fem els educadors socials és donar eines, perquè ells surtin sols d'allò que els hi passa, en altres coses. També resiliència, que és una paraula que a mi m'encanta, ja que és la capacitat que té una persona per superar circumstàncies traumàtiques, i surt cap endavant, crec que és un concepte que té tota la societat i més les persones que estem en aquest àmbit. Vulnerabilitat, crec que defineix la situació en la qual es troben molts dels usuaris que tindrem en un futur. I per últim acció i aprenentatge, ja que, s'ha d'actuar per millorar i també aprendre.
A més a més, en l'àmbit personal, jo sempre he estat envoltada d'Educadors/es Socials a la meva vida i crec que he pogut aprendre tot això que he volgut plasmar, i més d'altres coses que han posat els meus companys, com la transformació i el canvi. De fet la paraula resiliència descriu la meva vida, fins a tal punt que quan vaig fer divuit anys el primer que vaig fer és anar a tatuar-me la paraula.
També hem pogut veure una definició, una mirada clara del que és l'educació social, a què possibilita, el seu ancoratge legal, etc.
Després hem parlat de com es diu Educador/a Social a diferents països i m'ha semblat molt interessant i m'ha donat esperança, ja que, a mi un cop un Educador Social em va dir que només a Espanya existia aquesta professió, que arreu del món el que existia era el Treballador Social. A més a més, he vist un tuït d'una persona de la classe que ha estudiat noruec i l'ha sorprès molt el nom i m'ha fet donar-me compte de què necessito més llengües per enriquir-me.
A més a més, en l'àmbit personal, jo sempre he estat envoltada d'Educadors/es Socials a la meva vida i crec que he pogut aprendre tot això que he volgut plasmar, i més d'altres coses que han posat els meus companys, com la transformació i el canvi. De fet la paraula resiliència descriu la meva vida, fins a tal punt que quan vaig fer divuit anys el primer que vaig fer és anar a tatuar-me la paraula.
També hem pogut veure una definició, una mirada clara del que és l'educació social, a què possibilita, el seu ancoratge legal, etc.
Després hem parlat de com es diu Educador/a Social a diferents països i m'ha semblat molt interessant i m'ha donat esperança, ja que, a mi un cop un Educador Social em va dir que només a Espanya existia aquesta professió, que arreu del món el que existia era el Treballador Social. A més a més, he vist un tuït d'una persona de la classe que ha estudiat noruec i l'ha sorprès molt el nom i m'ha fet donar-me compte de què necessito més llengües per enriquir-me.
Per últim volia compartir un vídeo que em va agradar molt sobre que és l'Educació Social.
Video reflexions sobre l’Educació en el post-confinament:
https://youtu.be/LVRYm11OyKs
QUINS APRENENTATGES HE FET I PER QUE?
He aprés la infinitat de pauraules que es poden enllaçar o englobar sobre el que es L'Educació Social.
Una de les coses que més destaco es que he pogut aprendre com es diu Educació Social en varis idiomes, la qual cosa es molt enriquidora. A més jo pensava que la nostra professió només era reconeguda a Espanya i que fora d'aquí només es reconeix el Treball Social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario