De fet moltes persones a causa d'això han deixat de conèixer a les persones del món real, per conèixer-les d'una forma virtual, fins hi tot han acabat per deixar de conèixer a les seves pròpies famílies.
Els mitjans de comunicació per exemple, ha fet diversos anuncis sobre el fet que ens endinsem tant al món virtual que deixem de banda el que ens envolta.
Una de les grans problemàtiques en aquest context són els nens petits. Aquests penso que són els que més addiccions al telèfon per exemple. Amb les noves tecnologies, moltes famílies troben això com un espai de relaxament, és a dir, en compte d'asseure's amb els seus fills per jugar o pintar, se'ls hi fica un programa de televisió o se'ls hi deixa el mòbil. De fet molts nens de poca edat, com de 3 anys, ja saben encendre un telèfon i ficar-se a YouTube i això és un problema.
Sí que és veritat, que tenim molts beneficis, com l'accés a tota la informació, però s'ha d'anar amb compte.
A les escoles s'hauria d'explicar el bon ús que hi ha, ja que no es donen.
A més a més, també els Educadors/es Socials, tenim una gran eina, per muntar plataformes que sigui beneficiats pels joves o per l'altra part de la societat. Quan vaig cursar integració social, vaig tenir l'oportunitat per fer una aplicació per joves en risc d'exclusió social. Servia per fer activitats esportives, com acampades, etc. Estava plantejada perquè estigués a l'abast de les persones de dins i fora d'un CRAE per exemple, i a més a més perquè els Educadors Socials tinguessin accés.
També els Educadors/es Socials, podrien tenir un paper important dins de l'escola i fer xerrades i ajudar als joves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario