Avui ens han vingut a fer una xerrada sobre la fundació ''Lola no estas sola''.
M'ha agradat molt que podem endinsar-nos una vegada més en veure projectes tan importants com aquest.
És una fundació per a dones sense llar que es dediquen única i exclusivament a les dones. Em sembla molt bé, ja que, avui en dia, les dones patim moltes coses com l'abús o les agressions i molt més les dones que viuen al carrer. Aquestes viuen evitament en unes condicions insalubres i a més tenen moltes més necessitats que els homes, des de les necessitats més bàsiques com són la neteja de les parts més intimes, per exemple a causa de la menstruació com el fet de la protecció cap als abusos i les agressions.
Quan vaig estar amb cicle d'integració social, vaig anar a la fundació Arrels, que es dedica a les persones sense llar, però aquesta és mixta, és a dir, treballa per homes i per dones sense diferència. Segons els estudis que tenien i que també vaig extreure de les dades de l'Institut Nacional d'Estadista Espanyol, el 82,7% de les persones sense llar són homes i l'edat gira entorn dels 39 i 60, les dones per altra banda, són menys sense llar i es entre els18% i el 65%.
Ens van explicar que el fet que els homes sense llar, fossin més era per vàries raons, una d'elles era perquè les dones teníem més capacitat d'entrar a treballs més precaris abans de quedar-nos sense feina, i l'altre molt igual al que ens van dir a la fundació ''Lola no estas sola'', és que molts d'aquests estudis no estaven bé i que a més, les dones tendim a tenir una major ajuda per la gent, com per exemple dormir a casa d'algú.
A mi aquest tema particularment m'interessa molt, de fet el treball de final de cicle el vaig dedicar a les dones sense llar. Vaig voler fer aquest treball, ja que, em sembla molt gran les problemàtiques que tenim les dones i a més el fet d'estar al carrer. Tractava d'una fundació per a dones de cap de setmana, ja que, són els dies més perillosos de la setmana, perquè la gent surt de festa, beu i a causa d'això el fet de ser agredides o abusades es multiplica. A més a més, abans del confinament no vaig trobar cap fundació que permetis a les dones dormir el cap de setmana en algun lloc i em va semblar una iniciativa amb moltes sortides.
Vam decidir el nom d'Amelius, ja que, durant la investigació vam veure a una dona que era una referent per les dones sense llar. Era una dona que vivia al carrer, i que es guanyava la vida cantant, finalment va poder sortir d'allà i es va convertir en cantant.
A més a més, també vam visitar la fundació ''Lola no estas sola'' que van accedir a fer-nos una entrevista. A més de fer l'entrevista, vam poder parlar amb les dones que estaven allà que també ens van concedir fer algunes preguntes i poder parlar de com se sentien elles. Durant la estança vam veure molta tristesa, a més a més moltes no es fiaven del nostre projecte, recordo una usuària que em va dir: ''Seguro que todo lo que estas diciendo es mentira, al final nunca nos ayudais'' Em vaig quedar parada i vaig entendre que a més de la situació en la qual estaven molts havien promès una cosa que mai havia arribat per elles. També vam poder parlar de moltes coses com la sororitat.
Una de les altres coses que vaig aprendre amb elles va ser, que moltes de les vegades que arriben a les fundacions i cooperatives no era per una necessitat de llar, moltes vegades el que necessitaven era moltes altres coses que per elles eren prioritàries a tenir una casa, com per exemple el fet de ser escoltades, el fet de tenir una ret de contactes, etc...
ENTREVISTA A ''LOLA NO ESTAS SOLA'' 2019:
Quantes dones han arribat durant l'any 2019?
En el 2019 passen a atendre a 25 dones, fins a atendre a 89 dones diferents, cosa que no vol dir que hi hagi 89 dones al local, sinó que es el número de dones que han anat passant al llarg de l'any.
Quines característiques físiques i psíquiques tenen aquestes dones?
Hi ha una característica que és molt bàsica i que compleix la majoria d'aquestes dones és que han patit violència, i per tant els hi comporta una afectació emocional, per lo tant psíquica. Totes aquestes dones tenen aquest pes emocional, que també tenen dins d'aquest pes emocional la inseguretat de la habitatge, que per la dona no és el mateix que per un home, és a dir, dintre del rol de les dones, els hi diuen que han de sostenir la llar, llavors no ho viuen de la mateixa manera, la possible pèrdua o inclús quan estan al carrer.
Les dones a escala psicològica ho porten molt pitjor que els homes, pel tema de la violència.
En l'àmbit físic, comparant amb els homes, les dones venen amb més afectacions, i hi ha alguna cosa que es repeteix constantment que és la depressió, que és per la càrrega emocional, i com hem dit abans moltes tenen diagnosticada la depressió.
En quines condicions arriben?
Depèn de cada dona i de cada situació, perquè atenen a diferents tipus de situacions de sense llar, però quan arriben sí que arriben amb molta por, molt de pànic, les que estan totalment al carrer venen amb aquest sentiment de pànic. Després també arriben a aquesta fundació a través que algú els ha donat la informació. Sí que és veritat que sortim a fer sortides nocturnes a veure a les dones de nou barris, però la majoria arriben pel ''boca-boca''.
També venen com molt il·lusionades en què sigui un espai no mixtes, en un espai en el qual no vagin a trobar a homes, llavors quan arriben sí que és veritat que es relaxen, que es algo que els hi fa venir.
Totes accepten ajuda?
Clar, és que l'ajuda, no és que l'acceptin, és que l'han de demanar, és a dir, nosaltres treballem des d'un altre lloc, treballem, des del lloc d'aquí tens aquest espai, el pots utilitzar com vulguis, el que necessitis, llavors elles sí que l'accepten perquè és l'ajuda que elles valoren.
Pots veure que aquí hi ha alguna dona que ve cada dia, que té problemes de salut mental, que es dutxa, que està participant en el local, no la obliguem a que es vinculi amb el sistema de salut mental, llavors com he dit abans són elles les que ens fan la demanda.
Quines necessitats tenen?
Hi ha una necessitat de llar imperiosa i brutal, ja que, Barcelona, no pot sostenir que les dones visquin soles en un pis, per el llogar, per el poc que cobren les dones, per moltes coses i llavors arriben amb una necessitat de llar, però després amb una necessitat de tenir un espai segur sobretot.
Quin servei oferiu?
Oferim dutxes, rentadores, roba, menjar, fem alguns tallers, etc.
És un espai que elles poden fer seu, que elles poden participar des de l'organització del tot, i sobretot un espai on puguin començar un procés d'apoderament, on alguna cosa que se'ls hi ha negat moltes coses, perquè des dels serveis se lesinfantilitza o se les culpabilitza o a les dones se les tracte des d'un altre lloc, arriba un punt on arriben superdesconnectades de prendre una decisió, com decisions super senzilles, que són incapaces de prendre decisions i et pregunten que he de fer, perquè confien en tu, el que volem és oferir-li un espai on elles tornin a agafar les rendes de la seva vida i puguin reprendre el fet de prendre les seves pròpies decisions, que es algo que com han passat per molts serveis, ja que això se'ls hi ha anat negant, per la culpabilització que se'ls hi fa de les coses, les condicions que lis posen.
Ens podríeu dir les diferències entre els homes i les dones sense sostre?
La diferencia és que les dones esgotem molts més recursos per lo tant, som les que anem, a demanar ajuda a serveis socials, quan no tenim casa, si tenim criatures tindríem bastant més factors de protecció per arribar al carrer, però això significa que quan arribem al carrer, arribem amb pitjors situacions.
Els homes tenen uns processos de recuperació o d'èxit molt més grans que no les dones, que són casos molt més complexos, ja que han esgotat tota una sèrie de serveis, o ja han entrat en molts serveis del sistema, llavors els processos de recuperació és molt més complexa, ja ella com a dona, té molts factors de risc per ser dona, però després és que per tornar al seu lloc o per connectar-la una altra vegada costa moltíssim.
La gran diferencia són els processos per a aconseguir l'èxit o per aconseguir revertir la situació, que en dones són processos molt més llargs, i els servies estan pensats per a processos curts, cosa que les dones no ho són i per tant les dones acaben cronificant-se molt més que els homes i el tema de què la majoria, sofreixen violència masclista que això els homes no.
Per què en aquesta fundació no poden entrar homes?
Perquè hem de garantir un espai segur i la realitat es que qui exerceix la violència i qui abusa sobre les dones són els homes, llavors si vols oferir un espai segur has d'oferir un espai sense homes.
QUINS APRENENTATGES HE FET I PER QUE?
He aprés moltes coses noves, pero moltes ja en sabia, ja que, vaig estudiar sobre aquest col·lectiu.
Sobre tot m'ha cridat l'atenció el fet de que les dones encara que a les estadistiques siguin menys persones sense sostre això no es veritat. Moltes dones no tenen una llar però si que es veritat, que accedeixen a cases per no quedar-se al carrer, ja que, els hi pot comportar molts problemes.
També volia destacar, que es molt important quan una dona esta al carrer, per lo menys a les fundacions protegir-les de les persones, en aquest els homes, per que estiguin segures.
